Dilluns, 14 de juny
Imatges de Troia
"¿Què quedarà de la Troia de Brad Pitt?
- Nous models de pentinats. Podrem triar entre les rastes dels grecs, el lligat treballat dels troians o la melena llisa i rossa d'Aquil.les.
- Els Hèctors i Aquil.les que sentirem cridar pels carrers.
- Disfresses de Carnestoltes a base de cuirasses, faldilles, escuts i espases.
- Saber on s'havien amagat els déus.
- Les ganes de llegir La Ilíada. Brad Pitt i 'Troya' disparen les vendes de 'La Ilíada' (El Periodico/ 14-6-04)
Més enllaços:
fragment de la Ilíada
opinions sobre la pel.lícula
pentinats
extres
cromets 1:19 PMImatges de Troia
"¿Què quedarà de la Troia de Brad Pitt? - Nous models de pentinats. Podrem triar entre les rastes dels grecs, el lligat treballat dels troians o la melena llisa i rossa d'Aquil.les.
- Els Hèctors i Aquil.les que sentirem cridar pels carrers.
- Disfresses de Carnestoltes a base de cuirasses, faldilles, escuts i espases.
- Saber on s'havien amagat els déus.
- Les ganes de llegir La Ilíada. Brad Pitt i 'Troya' disparen les vendes de 'La Ilíada' (El Periodico/ 14-6-04)
Més enllaços:
fragment de la Ilíada
opinions sobre la pel.lícula
pentinats
extres
Dimarts, 1 de juny
Bon despertar
Si et passes la vida veient pel.lícules, arriba un moment que corres el risc d'empatxar-te i d'oblidar-ne els arguments. O de barrejar-los... Però aquesta manca de memòria no és permanent. S'acaba quan veus una altra pel.lícula i de seguida penses "això em sona..." i, clac, recordes d'on ho han tret.
Als realitzadors de cinema sempre els ha agradat jugar amb la nostra memòria adormida. A alguns, com els germans Coen, els ve de gust fer-ho a cara descoberta i la desperten de cop amb remakes de lladres de bancs. Altres, com Michael Haneke, s'estimen més fer-ho a poc a poc i a les fosques i li expliquen històries de llops. Amb riures o amb neguit, dues bones maneres de despertar-se.
Més enllaços:entrevista a Michael Haneke
cromets 3:21 PMBon despertar
Si et passes la vida veient pel.lícules, arriba un moment que corres el risc d'empatxar-te i d'oblidar-ne els arguments. O de barrejar-los... Però aquesta manca de memòria no és permanent. S'acaba quan veus una altra pel.lícula i de seguida penses "això em sona..." i, clac, recordes d'on ho han tret. Als realitzadors de cinema sempre els ha agradat jugar amb la nostra memòria adormida. A alguns, com els germans Coen, els ve de gust fer-ho a cara descoberta i la desperten de cop amb remakes de lladres de bancs. Altres, com Michael Haneke, s'estimen més fer-ho a poc a poc i a les fosques i li expliquen històries de llops. Amb riures o amb neguit, dues bones maneres de despertar-se.
Més enllaços:entrevista a Michael Haneke